Archivo de la etiqueta: Elisabet Molet

Carrie, el musical al Teatre Gaudí de Barcelona: hauria de ser obligatori a les escoles i instituts de Catalunya

La Carrie White, el personatge creat per l’Stephen King el 1974, ja és al Teatre Gaudí de Barcelona. Per fi s’ha estrenat a una de les propostes més interessants d’aquesta temporada a la nostra ciutat i creiem que, sobre tot el públic més jove l’hauria d’anar a veure sí o sí. Hi ha coses que mai canvien i ja seria hora: per molt avançats que estiguem al 2018 (d’acord, ja quasi 2019), als instituts encara hi ha nois i noies que pateixen assetjament pel simple fet de ser diferents. El musical Carrie ens trasllada a un institut on una noia procedent d’una família molt catòlica, pateix el rebuig per part dels seus companys. L’assetjament és una lacra per la nostra societat i té un preu molt elevat. Perquè quin futur ens espera com a societat quan els més joves encara adopten rols tant antiquats i deplorables com la de l’assetjador i assimilen amb total naturalitat fer mal, insultar i fer el buit a altres persones? L’assetjament (potser més conegut com a bullying), per desgràcia, és real, està massa present a les escoles i instituts del nostre país. I caldria canviar-ho ja, tenim feina a fer.

Pel que fa a l’espectale en sí, també hi ha coses que mai canvien i millor que no ho facin. Tot aquell espectacle que ve de la mà del Ferran Guiu, director d’aquest musical, és sinònim de qualitat. Ho hem dit nombroses vegades a aquest blog, però és la veritat. No només ens porta propostes diferents i interessants als nostres escenaris, sinó que solen ser obres molt ben cuidades, amb molts detalls petits, ben fetes, ben dirigides i que desperten moltes coses al teu interior. Lógicament, Carrie no n’és cap excepció.

Carrie és un musical que es va presentar per primera vegada a Londres el 1988 i, acte seguit, es va estrenar a Broadway, però va ser un fracàs total. Espereu, espereu, no us espanteu encara, que la història té un final feliç. El 2012, es va estrenar de nou amb modificacions en el llibret i les cançons i, aquesta vegada, va ser millor rebut. El 2015 es va produir a Londres de nou i, el 2018, arriba per primera vegada a Barcelona. Compta amb música de Michael Gore (a Barcelona, dirigida per Joan Comaposada), lletres de Dean Pitchford (adaptades en català per Marc Gómez) i llibret de Lawrence D. Cohen.

El Teatre Gaudí és el millor on portar un musical com Carrie, per la proximitat que ofereix. Tot i que es diu que Carrie és un musical de terror, a nosaltres no ens ho va semblar. És cert que et remou moltes coses, com l’angoixa o la por, però no el terror. Al estar tant a prop dels actors i actrius, aquestes sensacions s’accentuen molt més. És un encert. Com ja sabeu, el Gaudí és un teatre molt particular, amb les butaques al voltant de l’escenari, i tot està plantejat per poder veure les escenes bé des de qualsevol posició, cosa que té molt de mèrit.

Aquesta producció de Carrie compta amb un elenc molt jove. El paper de la Carrie l’interpreten la Georgia Stewart i la Raquel Jezequel. Nosaltres vam veure la Raquel i en teníem moltes ganes. A ella la vam descobrir a la Nit dels Musicals al Teatre Grec de l’any passat i ens vam enamorar amb la seva interpretació de ‘Defying Gravity’ de Wicked. Amb aquest talent, era qüestió de temps que la poguéssim veure protagonitzant un musical a Barcelona. I no podem estar més contents per ella. Canta i interpreta molt bé, tot i que és veritat que la Carrie (el personatge en sí com està escrit, no la seva interpretació) en ocasions ens va semblar excessivament bleda i innocent.

També ens va fer especial il·lusió veure a sobre l’escenari la Elisabet Molet fent de la Sue. Després de descobrir-la a El despertar de la primavera, aquest estiu la vam tornar a veure a That’s a musical, i ara a Carrie. L’any que ve no ens la perdrem a l’Onyric a Les dames del perpetu socors. A més a més, vam gaudir molt amb la interpretació de la Laura Miquel (a qui vam veure per primer cop a Tick, Tick…Boom!) fent de la dolentíssima Chris. A aquest musical, les dues poden lluir la seva potència de veu i us assegurem que són una meravella. Us encantaran. De fet, tots canten molt i molt bé, creieu-nos.

A sobre de l’escenari, hi ha un munt d’actors i actrius que ho donen tot. Cal destacar les coreografies molt elaborades de la Xaro Campo. Són una passada, és un musical molt vistós, amb molta canya i des d’un punt de vista coreogràfic és molt potent i bonic.

Carrie és un musical que pot entusiasmar als més joves per diversos motius. En primer lloc, per la música. És molt moderna, molt actual, és una barreja d’estils molt interessants i totes les cançons sonen molt i molt bé. A vegades, ens donava la sensació que érem a un concert més que al teatre. En segon lloc, per la història, que es desenvolupa a un institut. Sí que és cert que els personatges estan molt estereotipats (la Carrie és excessivament bleda i innocent, la Sue és massa bona, el Billy és el xicot perfecte, la Chris és dolentíssima…) però, justament, és la millor manera d’arribar als més joves i que entenguin el que se’ls hi explica. A vegades, és millor portar les coses a l’extrem per entendre-les des de la distància, i això és el que passa amb Carrie. Precisament el públic jove l’hauria de veure per prendre consciència de la tragèdia que suposa l’assetjament i evitar-lo.

El públic adult també gaudirà de Carrie perquè tracta molts més temes i molt diversos: el fanatisme religiós, les dificultats entre joves i adults per entendre’s, com tractar l’assetjament des d’un punt de vista adult, etc. Nosaltres vam sortir del teatre donant-li voltes al cap. Quantes vegades hem vist injustícies i no hem fet res per aturar-ho? I si allò que creus que fas bé no ho és? El teatre és una molt bona eina per fer pensar i, quan surts, t’has transformat.

Així doncs, no us perdeu Carrie, al Teatre Gaudí de Barcelona, us encantarà i sorprendrà. A més a més, a la sortida, no oblideu fer-vos una foto i compartir-la a les xarxes socials. Abans que res, podeu comprar les vostres entrades a la pàgina web oficial del Teatre Gaudí, feu-ho ràpid i agafeu les millors localitats!

Cesar i Daniel

Anuncios

Ja no queda res per Carrie, el musical al Teatre Gaudí de Barcelona!

Del 15 de novembre de 2018 al 4 de gener de 2019, podrem veure al Teatre Gaudí de Barcelona el musical Carrie. Molts de vosaltres, fa just una setmana, celebràveu la nit de Halloween mirant pel·lis de terror i, estic segur, que Carrie era una de les opcions. Hi ha dues adaptacions: la de 1976 i la de 2013 (jo només he vist la primera). Així doncs, què millor que passar por al teatre amb aquesta nova versió en forma de musical? Jo no m’ho perdo!

Carrie està basat en la novel·la homònima de Stephen King, amb llibret de Laurence D. Cohen (guionista també de la pel·lícula), música de Michael Gore i lletres de Dean Pitchford. Explica la història de la Carrie White, una jove marginada pels seus companys d’institut i sobreprotegida per la seva religiosa i fanàtica mare Margaret. Aquesta jove acaba deslligant el terror amb el seu poder telequinètic al petit poble on viu quan és portada al límit en el ball de finalització de curs (haurem de dur roba de recanvi?).

El musical de Carrie es va presentar per primera vegada a la localitat britànica de Stratford-upon-Avon el 1988 i va romandre en cartell durant quatre setmanes. Estava dirigit per Terry Hands i amb coreografies de Debbie Allen. Poc després, l’espectacle es va transferir a Broadway, amb pràcticament el mateix repartiment, on es va representar durant 16 prèvies i 5 funcions regulars. El 2012, es va estrenar de nou a l’Off-Broadway, amb un llibret i partitura revisats pels seus creadors, i també a l’Off-West End de Londres el 2015.

D’aquí uns dies, s’estrena al Teatre Gaudí la versió catalana de Carrie i no podríem estar més entusiasmats. Aquesta producció està dirigida pel Ferran Guiu, amb la traducció del Marc Gómez Domènech i un elenc enorme: la Georgia Stewart, Raquel Jezequel, Muntsa Rius, Anna Valldeneu, Elisabet Molet, Mikel Herzog, Laura Miquel, Ferran Enfedaque, Marta Capel, Lluís Barrera, sara López, Laura Dorca, Elisabet Paulet, Bittor Fernández, Pol Sanuy, Albert Artigas, Alexandre Ars i Ana Extremera.

Quines ganes de veure-ho!!! Podeu comprar ja les entrades per Carrie a la pàgina web oficial del Teatre Gaudí de Barcelona. No us despisteu!!!

Cesar

Verano muy musical en el CaixaForum de Barcelona

Estas últimas semanas hemos asistido a dos espectáculos muy musicales en el CaixaForum de Barcelona: por un lado, That’s a musical y, por el otro, El musical: grans èxits. Dos propuestas muy interesantes que han dejado claro que en Barcelona nos gustan mucho los musicales y que, sobre todo en verano, es el mejor momento para repasar algunas de las canciones más famosas del género.

El primer espectáculo que vimos, That’s a musical, lo protagonizaban tres actores y actrices: Elisabet Molet, Eloi Gómez y Ariadna Comas. Era una función para todos los públicos, de tan solo una hora de duración, en la que se repasaron algunas de las canciones más populares del teatro musical moderno.

Con todas las canciones traducidas al catalán, excepto ‘Waterloo’, pudimos escuchar desde ‘Cabaret’, ‘Defying Gravity’, ‘The Phantom of the Opera’, ‘Don’t Cry For Me Argentina’ hasta ‘Memory’ y ‘All That Jazz’. El espectáculo derrocha creatividad y las versiones de las canciones no eran las típicas y, por tanto, sonaban genial y estaban muy bien.

La historia en sí era lo de menos. A ver, estaba bien, pero se trata de un espectáculo infantil, por lo que tampoco iba a ser nada complicado. Un grupo de chicos que hacen teatro se encuentran en el almacén de un teatro antiguo donde se habían representado muchos musicales y deciden aprovechar todos los objetos y vestuario que encuentran para recordar algunas de las canciones que más les gustan.

Espectáculos así pueden inspirar a los más pequeños a acercarse al teatro, a interesarse por las artes escénicas, por la música… En realidad, son espectáculos muy necesarios. Quizás, los niños no saben de qué les están hablando cuando les dicen que Elphaba volaba encima de una escoba y cantaba ‘Defying Gravity’, pero sí que se pueden sorprender y enamorar de esa canción vocalmente tan exigente al verla interpretada de tan cerquita.

La verdad es que That’s a musical nos resultó una propuesta muy interesante porque fue una oportunidad genial de ver a estos tres actores juntos de muy cerca e interpretando de forma genial algunas de las mejores canciones del teatro musical. A Eloi y a Elisabeth ya los habíamos visto juntos en El despertar de la primavera, por lo que ya sabemos lo buenos que son encima del escenario, pero volver a verles cantando otros musicales es un gustazo.

El segundo espectáculo, El musical: grans èxits, fue un fiestón. Se trata de la propuesta de el musical participatiu de este año, con un grupo de cantantes aficionados dirigidos por Daniel Anglès y la batuta de Xavier Torras. Además, el concierto contó con la participación de cuatro voces enormes de nuestro país: Joan Vázquez, Talía del Val, Eva María Cortés y Carlos Solano.

El concierto se dividió en espectáculos, empezando por Cats y terminando con Mamma Mia, escuchando antes, eso sí, The Lion King, Les Misérables o Jesus Christ Superstar. Para cada uno, se interpretaban algunas de las canciones más famosas. Sin duda alguna, la elección de espectáculos y canciones no podía ser mejor.

Es un lujazo ver tanto talento encima de un escenario. Además, el espectáculo era muy íntimo, no cabían demasiadas personas, por lo que se puede disfrutar todavía más. Los cuatro solistas tienen una gran trayectoria en nuestro país, por lo que verlos tan cerca es una pasada.

¿Qué tendrán las canciones de musicales que nos gustan tanto? Son pegadizas, hablan por sí solas, expresan muchas cosas, cuentan historias, son populares… Lo que queda claro es que siempre apetece escucharlas, pero en verano al aire libre, apetece todavía más. ¡Esperemos que el verano que viene, la Caixa nos siga sorprendiendo con más propuestas musicales!

El despertar de la primavera al Teatre Victòria: un dels millors musicals que s’han pogut veure a Barcelona en els darrers anys

El despertar de la primavera és una obra de teatre que va escriure el dramaturg alemany Frank Wedekind entre 1890 i 1891, però que va ser adaptada en forma de musical a Broadway el 2006. Compta amb música de Duncan Sheik, lletres de Steven Sater i, a la primera producció a Nova York, els protagonistes van ser la Lea Michele, el Jonathan Groff i el John Gallagher Jr. Tots tres han tingut una carrera molt prometedora després d’aquest espectacle, de manera que desitgem que tot l’equip que hi ha al davant i al darrere de la producció catalana d’aquest musical també tinguin la mateixa sort.

Al Teatre Gaudí de Barcelona es va estrenar la primera producció en català de Spring Awakening el novembre de 2016 i va romandre en cartell fins al febrer de l’any següent. Gairebé dos anys després, els aficionats dels musicals estem d’enhorabona: aquest fantàstic musical torna al Teatre Victòria, però només durant quatre setmanes. De debò que no es podria prorrogar? Suposem que dependrà de l’acollida del públic, així que no ho dubteu pas: compreu ja les vostres entrades, no us el perdeu!!! El despertar de la primavera és una llaminadura per tots els públics, tant si us agraden els musicals, com si no us criden tant l’atenció. Una història que commou, molta energia sobre l’escenari, una música que enganxa, una posada en escena molt potent i uns actors i actrius de gran nivell. Té tots els ingredients per ser un èxit i atrapar el públic.

Al capdavant d’aquest projecte hi ha Origen Produccions, companyia fundada per Marc Flynn, Rubén Yuste i l’Anna Piqué. L’espectacle, que conté un total de 19 números musicals, està dirigit per Marc Vilavella, la direcció musical és de Gustavo Llull, les coreografies de l’Ariadna Peya, la traducció del text és de David Pintó i l’escenografia i vestuari de Jordi Bulbena.

L’elenc és immens, a dalt de l’escenari s’hi poden veure molts actors i actrius joves que ho donen tot a l’escenari, fa goig veure’ls actuar, cantar i ballar. Els protagonistes són l’Elisabet Molet, el Marc Flynn i l’Eloi Gómez, però també ho són la Laura Daza, Clara Altarriba, Jana Gómez, Clara Solé, Mireia Coma, Carme Milà, Dídac Flores, Guido Balzaretti, Marc Udina, Roc Bernadí, Raimon Ferrer, Bittor Fernández i, per descomptat, els personatges adults, interpretats per la Roser Batalla, la Rosa Vila i l’Isaac Alcayde. A més a més, la funció compta amb músics en directe, que es poden veure a la dreta de l’escenari.

El despertar de la primavera explica el descobriment de la sexualitat per part d’uns joves alemanys al segle XIX. Així, d’entrada, pot semblar que hagi de ser una història ensucrada, però res a veure amb la realitat, no es tracta d’una història d’amor adolescent, ni molt menys. És el conflicte que es troben uns joves que volen descobrir i entendre allò que se’ls priva. La sexualitat no pot ser un tabú, la ignorància es paga massa car. A la vegada, aquesta obra és un crit a l’esperança, a la diversitat i al respecte.

Tot i estar ambientada al segle XIX, tampoc és una obra desfasada ni antiquada en absolut, no és cap conyàs, explica coses que, sorprenentment, encara són massa actuals, com la violència de gènere o la necessitat de trobar un cap de turc, com és el Moritz Stiefel, per tal de mantenir el sistema. En realitat, la història dóna molt de sí i fa pensar. És una obra que pot enamorar especialment als joves, perquè s’hi poden sentir més fàcilment identificats amb la història i, a més, té una música i un llenguatge molt més propers per a ells. Tot i així, la recomanem a tothom, independentment de la seva edat, tant a joves com adults per tal que vegin la importància del respecte entre les persones de diferents generacions. És molt important que les persones grans entenguin les circumstàncies dels joves per evitar que aquests cometin els seus mateixos errors. Alhora, els joves també han d’escoltar i aprendre al màxim dels adults, és una obvietat.

La música de El despertar de la primavera és fantàstica. Totes les cançons sonen molt bé i podríem escoltar el cast recording en bucle. Us recomanem que escolteu el CD de la producció de Broadway perquè, malauradament, al nostre país no se solen fer CDs de musicals (és comprensible que suposarien un cost molt més elevat per les produccions). Però seria una fantàstica idea poder escoltar de nou a casa les cançons en català. L’estil és pop-rock, amb cançons que en ocasions semblen senzilles, molt tendres, però d’altres són molt potents i enèrgiques. És una barreja d’emocions i sensacions que fan que que la banda sonora sigui rodona.

Al Teatre Gaudí, l’espectacle era molt més petit i proper al públic. Però la veritat és que al Teatre Victòria no s’ha perdut aquesta sensació de proximitat, i això que el teatre és considerablement molt més gran. El motiu és que totes les escenes estan ben pensades i plantejades per tal de transmetre molt al públic. Totes les coreografies són molt vistoses, aprofiten al màxim tot l’espai de l’escenari i arriben als espectadors asseguts a la primera fila i a la última. No ha degut de ser gens fàcil, però el resultat és molt satisfactori en aquest sentit. Destacar l’escena The Dark I Know Well, amb la Martha i la Ilse cantant algunes paraules en llengua de signes, és preciosa. De fet, el 2015 es va estrenar a Broadway un revival d’aquest musical en llengua de signes amb l’objectiu de fer el teatre cada cop més accessible per tothom. Tant de bo aviat veiem propostes així a la nostra ciutat.

Spring Awakening és un musical força popular als Estats Units. Allà, molts instituts preparen espectacles musicals cada any i representar aquest sol ser polèmic degut a la temàtica del text, si bé també sol ser una bona lliçó pels joves. Recentment, s’ha estrenat a la televisió nord-americana, la serie Rise, protagonitzada per Josh Radnor, de la popular Cómo conocí a vuestra madre, i l’Auli’i Cravalho, qui va ser la veu de la Vaiana (o Moana en la versió anglesa) a la darrera pel·lícula d’animació de Disney. La serie s’inspira en la història real d’un professor d’institut que intenta motivar els seus estudiants amb el teatre i organitza la seva pròpia producció de Spring Awakening. De moment, només hem pogut veure el tràiler i no té mala pinta, però sembla tenir moltes similituds amb Glee. L’heu vist, què us sembla?

Aneu a veure El despertar de la primavera, el musical que tothom parla tant bé, i descobrireu perquè mereix tots els aplaudiments i més. Podeu comprar les vostres entrades a la pàgina web del Teatre Victòria, no us encanteu!

Cesar i Daniel

‘El Despertar De La Primavera’ (‘Spring Awakening’), cita obligatoria para los amantes del teatro musical en Barcelona

despertar-de-la-primavera

La adolescencia es una etapa complicada. Muchas emociones, desavenencias con la familia, amigos, amigas, hormonas, descubrir el amor, dudas, cambios de humor, cambios físicos… Pero también es una etapa importante y bonita, donde poco a poco nos vamos convirtiendo en la persona adulta que somos.

El musical ‘Spring Awakening’, que rompió moldes en Broadway cuando se estrenó en 2006, es una mezcla de todas estas sensaciones y mucho más. Con unas melodías delicadas, tiernas, unos versos inspiradores y una historia dramática e inusual. Por fin, se ha estrenado una producción de este musical en catalán (titulada ‘El Despertar De La Primavera’) y que destaca por su calidad y elenco. Se puede ver en el Teatre Gaudí de Barcelona de miércoles a sábado a las 21h y los domingos a las 18h.

El musical está basado en el libro ‘Spring Awakening’ de Frank Wedekind, publicado en 1891. Trata la historia de un grupo de adolescentes alemanes en el siglo XIX, pero se centra en tres concretamente: Melchior Gabor (Marc Flynn), un chico muy inteligente que lee muchos libros, de ahí descubre todos los conocimientos sobre sexualidad que su entorno se empeña en mantener en tabú; Moritz Stiefel (Eloi Gómez), un chico sensible, inestable, vulnerable y conflictivo con deseos de conocer la sexualidad tras tener distintos sueños eróticos; y Wendla Bergmann (Elisabet Molet), una chica inocente con ganas de descubrir la sexualidad y el amor.

 

El Despertar De La Primavera’ es un espectáculo poco convencional, diferente a lo que estamos acostumbrados a ver en Barcelona. En primer lugar, es una historia dramática con unas canciones preciosas de Duncan Sheik y letras de Steven Sater (traducidas excelentemente al catalán por David Pintó), son pura poesía. He escuchado muchísimas veces el Broadway Cast Recording de ‘Spring Awakening’, pero tras ver el espectáculo en catalán, desearía poder escuchar las canciones de nuevo en catalán para analizar mejor los versos. De entrada, mi sensación fue muy positiva, todo sonaba muy bien y funcionaba a la perfección.

El Teatre Gaudí es un teatro pequeño y acogedor. El escenario se encuentra en medio de las gradas y los actores actúan allí. Da una sensación de proximidad, con los actores y músicos a pocos metros delante. El sonido es muy bueno y no hay cabezas que te puedan tapar la visión, todo es pequeño e íntimo, es ideal. Las butacas son un poco incómodas, eso sí, pero se puede aguantar.

No hay grandes decorados, al contrario, todo es muy minimalista, con unos cubos que se utilizan con muchas funciones (pupitres, tumbas, asientos…). En este sentido, Jordi Bulbena (escenografía y vestuarios) ha hecho un gran trabajo, ya que ha conseguido que con pocos elementos se transmita la historia con fuerza. Los vestuarios son una pasada y te trasladan a Alemania del siglo XIX al instante.

Este musical destaca por unos números musicales muy potentes y por las coreografías. El trabajo de Ariadna Peya es remarcable, porque pasamos de números muy íntimos y tiernos como ‘No has sentit el teu cos’ (‘The World Of Your Body’) hasta pura energía y adrenalina como ‘Bla bla bla’ (‘Totally F*cked’). Es sorprendente que se pueda ver la obra desde cualquier ángulo y perspectiva, que todo tiene sentido y está pensado con todo detalle y esmero.

Los actores son excelentes. Por supuesto que hay que destacar los tres actores principales, por sus voces, carisma y talento, pero el elenco entero es una joya. La voz de Marc Flynn encaja como un guante y recuerda tanto a Jonathan Groff, que es una pasada. Con el estreno de ‘Spring Awakening’ en Broadway en 2006, se dieron a conocer Lea Michele, Jonathan Groff y John Gallagher Jr.; de modo que deseo que ‘El Despertar De La Primavera’ también sea el comienzo de una carrera de éxito para nuestros actores catalanes, seguro que lo será. Por supuesto, no puedo olvidar la actuación de Roser Batalla y Mingo Ràfols en los papeles adultos.

Tan solo encontré un único inconveniente y tengo una sugerencia. El espectáculo dura 2 horas y media. Las funciones entre semana empiezan a las 21h, pero termina demasiado tarde. El día del estreno (es cierto que empezó unos minutillos tarde) terminó casi a medianoche. ¿No sería mejor empezar a las 20:30h? Creo que para el público y el elenco sería una gran diferencia, al no tener que preocuparse por llegar a tiempo para coger el último metro, sobre todo si toca madrugar al día siguiente. Con media hora se lograría una gran diferencia.


La producción catalana de ‘El Despertar De La Primavera’, dirigida por Marc Vilavella es una cita obligatoria para los amantes del teatro musical en Barcelona. Es una obra que llega desde Broadway de la mejor forma posible, con mucha fuerza y que está a la altura de las producciones que se han hecho en Broadway, Londres o América Latina.

Es una obra conmovedora, que explora sentimientos, recuerdos y remueve emociones con las canciones y las actuaciones. Felicidades a todo el equipo, porque el trabajo que hay detrás de este espectáculo se siente y se disfruta desde el primer minuto.

Las entradas se pueden comprar desde la página web del Teatre Gaudí y cuestan 28€. ¡No os lo perdáis!

14937421_686333291516227_7914088587242542268_n

Las imágenes de la producción proceden de la página oficial del Teatre Gaudí.

Cesar