Archivo de la etiqueta: Miquel Tejada

Tot el que no ens vam dir a El Maldà: un musical preciós i d’emocions a flor de pell

Tot el que no ens vam dir al Maldà és una barreja d’emocions i sensacions que costen molt de desxifrar i explicar, però que et transforma i renova en poc més d’una hora. És una peça tant petita, tant cuidada, tant ben treballada, tant intensa i preciosa que em sento molt afortunat i agraït d’haver-la pogut descobrir, a la vegada que orgullós de veure quant de talent que tenim a la nostra ciutat, és un goig enorme.

En general, els musicals se solen considerar espectacles divertits, entretinguts, amens, alegres, superficials… Segurament aquesta idea neix del fet que només cantem quan estem de bon humor. Aquest musical en concret, però, demostra que no necessàriament és així, que les cançons també poden néixer del dolor, de les frustracions, de les pors, inseguretats i les emocions a flor de pell.

Així d’entrada, un musical que ve de la mà de l’Alícia Serrat, el Miquel Tejada i el Daniel Anglès ja prometia molt i era garantia de qualitat. Com no podia ser d’altra manera, l’espectacle és excel·lent en tots els aspectes: les cançons, la posada en escena, la història (què explica i com ho explica), les interpretacions, l’escenografia, els vestuaris, etc.

La música la podeu tornar a escoltar quan sortiu del teatre si us compreu el CD allà mateix. És un luxe poder fer-ho, perquè moltes produccions no s’ho poden permetre, així que s’ha d’aprofitar i us asseguro que voldreu tornar a escoltar les cançons quan sortiu del teatre. El primer que vaig fer en arribar a casa és escoltar-lo i acabar de digerir-ho tot.

El Miquel Tejada ha captat molt bé el to de la història en les seves melodies i les cançons s’uneixen a la història tant bé que un s’oblida de si estan cantant o no i només rep les sensacions que transmeten les veus dels protagonistes i el so del piano. Les cançons són fantàstiques, sonen genial, però no són agradables. No interpreteu això com quelcom negatiu, si us plau, just al contrari. Com deia, provenen del dolor i de la tristesa i, per això, són dures, potents i intenses. Et deixen el cor en un puny, cosa que és molt necessari i saludable sentir-se així de tant en tant.

La història no podia ser millor. No vull entrar en gaires detalls perquè és millor que ho descobriu vosaltres mateixos, però Tot el que no ens vam dir tracta sobre un grup de nois estudiants de Filosofia que han de realitzar un treball en el qual han d’estar d’acord en tots els punts que se’ls hi planteja. A partir d’aquí, tots es qüestionen les seves vides, les seves pròpies decisions, moralitats, amors, amistats, etc. Tot està explicat amb flashbacks i sembla un puzle que només té sentit quan s’han unit totes les peces al final de tot. És un plantejament molt interessant i una idea molt original que està executada de manera sublim i que et manté en estat d’alerta durant tot l’espectacle.

El musical que ha creat l’Alícia Serrat és tot emocions i sinceritat. M’imagino que no ha de ser fàcil escriure una obra així perquè estic segur que cal recórrer a experiències i vivències pròpies que no ha de ser agradable reviure. El resultat, això sí, no em canso de dir que és esplèndid. Tots els personatges plantegen els seus dubtes, les seves vivències i és inevitable connectar amb tots ells a la vegada.

Jo em vaig sentir identificat amb tots els personatges en diferents moments de l’obra i estic segur que li pot passar a tothom. Qui no s’ha sentit mai indefens? Qui no ha tingut mai dubtes? Qui no s’ha sentit mai eufòric i enamorat? Les emocions que s’expliquen són universals però plantejades des de diferents punts de vista, tots ells encertats. L’Alícia Serrat té el do de la paraula, perquè tots els diàlegs i totes les lletres de les cançons es podrien emmarcar. Però no només això, cal tenir una ment brillant i molta creativitat per crear aquest conjunt de peces i que totes tinguin sentit, es puguin entendre bé i es vagin enllaçant entre sí d’aquesta manera.

Hi va haver un moment que em va arribar al cor i m’agradaria compartir-ho: la cançó Buit. Em va semblar que el personatge parlava per mi, que expressava amb paraules moltes emocions que jo mai he sabut explicar. Fa 16 anys, quan jo en tenia 12, em vaig trobar en la mateixa situació que ell: vaig perdre a la meva mare. En aquell moment, tampoc vaig ser capaç de plorar, tot i sentir-me trist, espantat i ple de dubtes, no em sortien les llàgrimes. Per desgràcia, tots hem viscut pèrdues de familiars i amics i és una experiència que et transforma per sempre. A mi l’escena en particular em va remoure molt, em va posar els pèls de punta i emocionar.

Tot el que no ens vam dir compta amb uns intèrprets molt joves, tots ells encara s’estan formant a l’escola Aules de Barcelona, però que van sobrats de talent: el Carles Alarcón, el Víctor Arbelo, la Sonia Catot, la Clara Solé i l’Estel Tort. Quines veus i quines interpretacions, són un regal pels sentits! Tampoc ha de ser fàcil per ells interpretar aquests personatges perquè significa remoure emocions que tots tenim guardades molt endins i que m’imagino que no ha de ser fàcil exposar als demés. Tampoc ha de ser senzill intentar no endur-se la feina a casa i sortir del teatre amb il·lusió i amb un somriure com si res després d’aquesta muntanya russa d’emocions. Tenen molt de mèrit! No em podria quedar només amb un dels actors perquè tots tenen coses que em van agradar, coses precioses, tots són boníssims! El grup forma un tàndem únic, molt ben unit i molt ben equilibrat sense el qual l’espectacle no seria el mateix.

Al blog he escrit centenars de vegades com m’agraden les produccions originals i de petit format que es fan a Barcelona. Adoro les adaptacions en català i castellà de musicals de Broadway i del West End, només faltaria, però les obres originals dels creadors i creadores que tenim al nostre país (com l’Alícia Serrat i el Miquel Tejada en aquest cas) són la meva debilitat. Amb Tot el que no ens vam dir, els espectadors i els creadors compartim referències, sensacions, punts de vista… A més, el Maldà és el millor espai on trencar la quarta paret, on la proximitat és tal que els espectadors també formen part de la història.

Com sempre, aquesta temporada que ja s’acaba al Maldà ens ha portat obres (musicals i de text) tant i tant bones que quedaran pel record (i algunes d’elles ja han sortit de gira i tot). Ja tinc nervis només per saber què podrem veure la propera temporada, estic segur que ho sabrem ben aviat i que la programació inclourà un munt de sorpreses i propostes boníssimes.

M’imagino que per tot l’equip que hi ha al darrere de Tot el que no ens vam dir ha de ser molt emocionant veure com, després de tot l’esforç, dedicació i feina que han fet, han obtingut un resultat tant satisfactori i la recepció del públic és molt positiva. Aquests últims dies no faig més que veure stories a l’Instagram i fotos al Twitter amb el hashtag #EtDiria i, realment, no em sorprèn, perquè el musical és tot un fenomen, jo no faig més que recomanar-lo a tothom.

Tot el que no ens vam dir es podrà veure només fins al dia 10 de juny al Maldà, podeu comprar les vostres entrades a la seva pàgina web. Però això no es pot quedar així, aquest espectacle necessita més recorregut i espero que molts més espectadors el descobreixin i s’emocionin com jo vaig fer ben aviat.

Cesar

Anuncios

El elenco de Fun Home en Barcelona

Fun Home es un musical que está basado en una novela gráfica autobiográfica de la dibujante americana Alison Bechdel. Se estrenó en Broadway en 2015 y obtuvo 5 Tony Awards, incluido el premio al Mejor Musical. La música de Jeanine Tesori es muy personal, tierna, delicada e intensa y es capaz de explicar la historia a la vez que transmitir las emociones de los personajes.

Durante su estancia en Broadway fue aclamado por la crítica y el público hasta convertirse en uno de los musicales más icónicos de los últimos años. Fun Home es un espectáculo bonito, emotivo, sobre el amor y la familia. El próximo 24 de enero de 2018 llega a Barcelona, en el Casino L’Aliança del Poblenou, dirigido por Daniel Anglès, con coreografía de Oscar Reyes, dirección musical de Miquel Tejada y Javier Pérez-Tenessa como productor.

La historia se centra en Alison con 40 años y recordando su infancia y su relación con sus padres. Su padre, director de una funeraria, no es capaz de afrontar su homosexualidad mientras que ella descubre su propia orientación sexual y la acepta con total naturalidad.

¿Quién protagonizará Fun Home en Barcelona? En verano se anunció el elenco, que es el siguiente:

Mariona Castillo es Alison Bechdel

Daniel Anglès es Bruce Bedchel

Pilar Capellades es Helen Bechdel

Clara Solé es Alison joven

Julia Jové es Joan

Marc Andurell es Roy / Mark / Pete / Bobby Jeremy

Lara Kate Albertos es Alison niña

Noa Flores es Alison niña

Mariona Lleonart es Alison niña

Ferran Alegre es Christian Bechdel

Aleix Colomer es Christian Bechdel

Daniel Perez es Christian Bechdel

Miquel Camps es John Bechdel

 

Jan Gavilan es John Bechdel

Stel·la Tarradellas es John Bechdel

¡Fun Home llega a Barcelona!

El equipo de No Day But Today, es decir, los que trajeron Rent a Barcelona la temporada pasada, estrenará Fun Home en el Casino Aliança del Poblenou, del 24 de enero al 25 de marzo de 2018. Esta adaptación estará dirigida por Daniel Anglès, acompañado del mismo equipo detrás de Rent, como Oscar Reyes en las coreografías y Miquel Tejada como director musical.

Fun Home es un musical procedente de Broadway, ganador de 6 Tony Awards en 2015, incluido el premio al Mejor Musical. Está basado en la novela gráfica autobiográfica de Alison Bechdel, una mujer lesbiana que descubre que su padre también es homosexual. Está considerado el primer musical protagonizado por una lesbiana en Broadway.

Este musical se estrenará en Londres el año que viene, en verano de 2018, es muy curioso que antes llegue a nuestro país (supongo que en catalán, después del éxito de Rent).

Qué ganazas de ver este musical en Barcelona. Hasta entonces, aquí tenéis una de mis actuaciones preferidas, ¡Come To The Fun Home! Menudo arte tienen estos niños:

Cesar